El planeta dels cargols: al principi tot era foscor i silenci…

ESTRENA EL PROPER DIJOUS 7 DE FEBRER, ALS CINEMES MÉLIÈS DE BARCELONA (20:30h)
 
El Documental del Mes presenta una història d’amor de Corea del Sud. Un film ple de sensibilitat que descobreix el món a través del tacte del seu protagonista que és sord i cec. Un documental sobre l’amor, l’empatia i la solitud.
El meu nom és Young-Chan i sóc sord i cec. Per sort, no vaig néixer així. Vaig aprendre a parlar i puc recordar allò que vaig veure abans de perdre la visió i l’oïda. Em nego a conformar-me amb el que se m’ha atorgat a la vida. Considero que tinc molts potencials que encara no he descobert. El meu somni és escriure un llibre que no s’ha escrit mai abans: Una enciclopèdia dels cargols – el món a través de la visió d’un home sordcec.
 
Soon-Ho és la meva dona. De fet, no l’he vista mai amb els meus ulls, però sé que és la dona més guapa del món. (…) Ella és els meus braços i cames que em porten a l’escola, al gimnàs, al mar o allà on jo vull anar. Ella és els ulls i les orelles que veuen i senten i ho tradueix per mi.” Young-Chan
Young-Chan és sord i cec des que era un nen. Com ell diu “Al principi tot era foscor i silenci. I la foscor i el silenci estaven amb Déu. I quan vaig arribar al món, van venir amb mi.” Young-Chan, no sap com participar al món fins que coneix Soon-Hoo, que també té una discapacitat física, amb qui acaba formant un gran equip. Els dos joves es casen i Young-Chan aprèn a comunicar-se amb el món exterior a través d’ella. La parella es comunica a través d’un llenguatge de signes tàctil, colpejant suaument els dits sobre les mans de l’altre, com si toquessin un piano amb tendresa.
Moments quotidians, des de canviar una bombeta fins a sentir la pluja, es transformen en autèntiques aventures “sensibles”. Les imatges del documental van acompanyades de la poètica veu en off de Young-Chan, que reflexiona sobre la seva existència, sense vista ni oïda. Se sent com un astronauta, però això no vol dir que no sigui capaç de sentir la bellesa del món.
“El protagonista del film m’acostumava a dir que allò que jo veia podia no ser el que veia. Veure allò que no es veu és el paper important d’un documental; i hi ha molts directors de documentals en aquest món que estem  intentant veure per la càmera allò que no es veu. (…) Crec que cada director és un activista i les seves armes són les imatges visuals. És important arribar a la ment i al cor dels espectadors.” Seung-Jun Yi, el director.
Seung-Jun Yi va filmar a la parella durant més de dos anys i va anar guanyant-se la seva confiança durant tot el procés. El director va quedar fascinat des del primer moment per com s’organitzaven el dia a dia. La seva relació amb el director va derivar en una amistat. El director i el protagonista tenen la mateixa edat i Seung-Jun Yi es va sentir atret per la personalitat de Young-Chan: interessant, divertit, amb moltes inquietuds i poeta.
Seung-Jun Yi és en l’actualitat un dels directors de documental emergents de Corea del Sud. Des de 1999 ha fet més d’una dotzena de documentals per a diferents canals de la televisió coreana.  El seu documental Like wild flower – Two women’s story (2007) va ser guardonat per l’associació de productors i directors del seu país. Dins la seva filmografia també destaca el seu primer llargmetratge documental Children of God (2008), sobre nens i nenes que viuen en un crematori al Nepal, projectat al Festival Hotdocs de Toronto l’any 2009.
El dia 7 de febrer es farà l’estrena als Cinemes Méliès de Barcelona a les 20:30h i a partir d’aquest dia, com sempre podeu consultar el web d’El Documental del Mes per veure més sales i horaris arreu de Catalunya.
http://www.eldocumentaldelmes.com/ca/documentals/salas.html.

94 Sales
90288 Espectadors